Víkings i Inuits

Albert Sánchez Piñol escrivia  un interessant article sobre la desaparició dels víkings de Groenlàndia. L’any 982 Eric el Roig va reclutar colons entre els víkings sota la promesa d’una terra verda per establir-se a Grenlàndia. Poques campanyes de màrqueting són tan sospitoses com aquesta però mig segle després 6000 víkings poblaven dues valls de Grenlàndia. L’economia depenia del comerç amb la metròpoli. Els groenlandesos exportaven pell i ivori dels cetacis, com la banya del narval (els famosos unicorns medievals). Unes dècades després van topar amb un altre poble: els inuits, més coneguts com esquimals, que van arribar a Groenlàndia des del nord. La cultura del trineu contra la del carro, la cultura del gos contra la del xai. I alguna cosa no va anar bé. Però les dos cultures no van conviure en igualtat, els víkings van considerar inferiors als inuits, però el 1408 els víkings van desaparèixer de Groenlàndia.

 Ruïnes de l'església vikinga de Hvalsey, en l'assentament est

Els historiadors han especulat amb moltes causes: una epidèmia, una catàstrofe naval que matés la majoria dels homes (els homes sortien a caçar la foca comunitàriament), un canvi que va refredar encara més Groenlàndia (entre el segle XIV i el segle XIX es va produir la Petita Edat de Gel), o un enfrontament armat amb els esquimals. Probablement va ser una suma de factors.

Certament però, els víkings van desaparèixer de Groenlàndia i els esquimals no, quan en principi tot jugava a favor dels nòrdics. Els víkings anomenaven els esquimals escraelings, literalment homes lletjos.  Militarment els víkings tenien un avantatge tecnològic que els feia sentir segurs i superiors: les armes de ferro. Els víkings dedicaven als esquimals un menyspreu absolut. Presoners d’un conservadorisme cultural extrem no van ser capaços d’adaptar l’arquitectura, l’alimentació, la relació amb la natura dels esquimals, molt més adequades a l’entorn àrtic. Amb l’arribada de la Petita Edat del Gel la temperatura va baixar i els mars nòrdics es van omplir de gel que va bloquejar les rutes comercials. I els víkings depenien del mar. Fins el  1721 no va tornar una expedició buscant el contacte amb els antics establiments de Groenlàndia. A l’interior d’una vella casa van descobrir un cadàver congelat, probablement l’últim víking de Groenlàndia. L’home jeia amb l’esquena contra la paret, mirant amb horror la porta amb un punyal a la mà.

Inuits 

Jared M. Diamond sosté en el llibre Col·lapse: perquè unes societats perviuen i unes altres desapareixen, que els víkings van ser incapaços d’adaptar-se al medi mentre que els esquimals si ho van fer. Els víkings, per exemple, es van negar a menjar la carn de foca, molt abundant i no van abandonar el consum de llet i carn de vacu que requeria gran quantitat de pastures que amb la baixada de temperatures van desaparèixer. Aquesta negativa a l’adaptació contrasta amb l’actitud de Roald Amundsen, que segles després va basar l’èxit en les seves expedicions polars en l’aprenentatge de les tècniques esquimals, mentre que alguns dels seus competidors, com Scott van confiar en excés en els avantatges de la tecnificació occidental. No sempre allò que sembla superior és més eficaç.