Gustav Klimt, 150 anys

Gustav Klimt (Viena 1862-1918) va ser un pintor i artista gràfic austríac i el primer president de la Sezession vienesa. Va començar la seva carrera triomfant coma pintor de sumptuoses combinacions decoratives seguint la tradició pomposa de Makart, de qui Klimt va completar la decoració de les escales del Museu d’Història de l’Art de Viena després de la mort del primer el 1884. Va treballar en aquest i en altres projectes am la col·laboració del seu germà Ernst (1864-1942) i de Frank Matsch, que havien estudiat junts a Kungstgewerbeschule (Escola d’arts aplicades) de Viena. Malgrat el seu èxit acadèmic oficial, Klimt es va sentir atret per l’art avantguardista i va estar influenciat per l’impressionisme, el simbolisme i l’Art Nouveau. El seu descontentament amb les actituds conservadores de l’Associació d’Artistes Vienesos el va dur a presentar la dimissió juntament amb un grup d’amics el 1897 i a formar la seva pròpia organització, la Sezession, de la qual va ser elegit president. El paper de Klimt com a capdavanter de l’avantguarda es va veure confirmat quan les seves pintures murals al·legòriques per a la Universitat de Viena (1900-1903) van despertar una gran hostilitat, i van ser qualificades d’absurdes i pornogràfiques. Klimt va abandonar l’obra el 1905 i les pintures van ser destruïdes per un incendi el 1945. Tot i que va deixar de rebre encàrrecs oficials després d’aquest fet, va continuar rebent moltes comandes de clients privats, com a retratista i com a pintor de temes mitològics i al·legòrics. Va ser molt sensible a la bellesa femenina (era molt faldiller), i tant en els retrats com en els quadres temàtics accentua l’atractiu i misteri de la feminitat. En són exemples remarcables del magnífic retrat de cos sencer d’Emile Flöge (la seva cunyada i amant) que es troba al Museu Històric de la Ciutat de Viena (1902), i Judith I (Viena, Östeirrichische Galerie, 1901), una de les imatges arquetípiques de la femme fatale.

No va ser la seva tècnica pictòrica, sempre matisada per d’un relatiu classicisme, el que sona a provocació, sinó els temes tabú que tracta: noies despullades entre esquelets, la sexualitat en totes les seves variants, des de la parella a l’embarassada, des de lesbianes a dones masturbant-se... Els nazis cremaran algunes de les seves obres, considerades immorals.

En els seus quadres domina el concepte ornamental, en un viatge a Ràvena havia descobert el mosaics bizantins, i el cos nu només s’entreveu. El seu món de fantasia, en el que el sexe i la mort es barregen estretament, reflexa la decadència de la societat vienesa, mentre que el traç lliure i decidit de les seves línies anuncia ja l’art modern.

El més característic de les figures dels quadres de Klimt és el fet que són representacions més o menys naturalista, però amb un fons o una roba adornats amb dissenys decoratius que recorden papallones o cues de paó, tot creant un estil extremadament específic i d’una sensualitat exuberant. La seva obra va tenir una notable influència en Kokoscha i Schiele.