Spiderman fa 50 anys

L’agost de 1962 en el numero 15 d’Amazing Fantasy apareixia per primer cop Spiderman. A causa d’un desgraciat experiment un estudiant malaltís, Peter Parker, serà mossegat per una aranya radioactiva. Per això patirà una curiosa transformació que li permetrà adquirir una habilitat sense igual, pròpia dels aràcnids, un sisè sentit, i una força descomunal.

Spiderman, però, no serà un superheroi corrent, ja que els seus poders moltes vegades li comporten més problemes que avantatges. Histèric, neuròtic, tímid amb les dones, a més ha de combatre l’hostilitat del públic que el considera en moltes ocasions un personatge perillós gràcies a les campanyes de premsa perpetrades per Jonah Jameson. Al marge dels problemes quotidians, que Peter Parker patirà com cal altre superheroi, Spiderman haurà de fer front a multitud d’enemics: el Follet Verd, Doctor Octopus, el Llangardaix... i els amors i desamors de Mary Jane o Gwen Stacy.

El guió inicial és d’Stan Lee va ser animada gràficament al principi per Steve Dikto. La sèrie Spiderman va ser continuada el 1966 per John Romita i per altres artistes com Gil Kane o Frank Miller.

Spiderman és un superheroi de carn i ossos, que en moltes ocasions només rep com a recompensa per salvar el món una esbroncada a l’arribar tard a l’aniversari de la seva tia May. A diferència d’altres superheroi com Superman o el Capità Amèrica, Spiderman tindrà problemes constants en la vida real. Spiderman, marca respecte als altres superherois la irrupció del realisme, una de les característiques del treball del guionista Stan Lee. En la relectura que fa Stan Lee del món dels superherois els problemes personals de Peter Parker ocupen gairebé tant espai i pesen més en la balança que les aventures de Spiderman. Interessen més els encostipats i els afers sentimentals de Parker que els enfrontaments amb els supermalvats. És per això que potser es podria anomenar a Spidey com un anti-superheroi. 

Les millors històries de Spiderman es  sintetitzen en la fòrmula: “un gran poder implica una gran responsabilitat” que no apareix en la primera versió d’Spiderman, però que ara tothom reconeix com imprescindible i que demostren molta humanitat i el profund civisme de Spiderman.