Acabo de rellegir Superman: las cuatro estaciones, un
còmic que narra els principis de Superman, amb guió de Jeph Loeb i dibuix de
Tim Sale. És tracta d’una història amable, que no busca l’impacte en
l’espectacularitat i la mida dels enemics sinò en la profunditat de la
història. No hi ha ni les explosió de Krypton ni naus espacials, però és una de
les millors versions sobre l’origen de Superman.
Estructurat en quatre capítols
temàtics segons el calendari de les estacions, el relat de Jeph Loeb es basa en
els moments que van formar la maduresa de Clark Kent. Recorre, en diferents
fases el seu viatge, moltes vegades en solitari des de el final de la infantesa
en Smallville fins assolir el seu destí en el “món adult” de Metròpolis. Cada “estació”
està narrada per un personatge secundari: el pare de Clark, Louise Lane, Lex
Luthor i Lana Lang. Les diferents perspectives subratllen el seu heroisme.
Tim Sale aconsegueix un gran treball, partint
de la interpretació artística de l’època daurada de Superman, traslladant les
imatges i les icones a una sensibilitat moderna, amb desplegables de doble
pàgina que emfatitzen la majestuositat del mite. Però el més interessant del
treball de Sale no són les escenes d’acció sinó les vinyetes dedicades als
personatges, més moderades, amb preciosos colors pastel de la mà del colorista
Bjarne Hansen.
Loeb i Sales ambienten el mite de
Superman en l’atmosfera acollidora i nostàlgica de l’Amèrica Rockwelliana, però
no cauen en el sentimentalisme enfarfegador. Al contrari, aconsegueixen una
exaltació dels petits pobles i dels seus valors, encarnats per Superman. Un Superman que és tan poderós com íntegre i
noble, i que fonamenta els seus principis en allò que va recollir dels pares i
d’Smallville. Superman, que poden fer el que vol decideix fer el bé, és en la
seva decisió reflex del bé que ha contemplat des de l’arribada a la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada