Barcelona bombardejada: les massacres del març de 1938

Entre les 22:08 hores del 16 i les 15:19 hores del 18 de març de 1938 es van desplegar els atacs aeris més durs que va patir Barcelona. Ordenats des de Roma el dia anterior, va començar un infern que va durar 41 hores i que va suposar 12 atacs massius i el llançament indiscriminat de 44 tones de bombes sobre la població civil barcelonina, que va haver de patir atacs sistemàtics a intervals de tres hores entre acció i acció. 

Aquest nou tipus de tècnica de guerra (el bombardeig per saturació) i que els alemanys van començar a utilitzar a Durango i Gernika i amb el que els italians van fustigar les ciutats catalanes, des de les seves bases de Mallorca, va traumatitzar tota la ciutat i malauradament va convertir Barcelona en un dels primers escenaris de bombardeigs sobre la població civil de la història. 

Els atacs eren tan seguits que al final la població ja no sabia si les  sirenes antiaèries anunciaven la fi del bombardeig o l’inici d’un de nou. Avui mateix es compleix el 75è aniversari, del que va quedar gravat en la memòria col·lectiva com la 'bomba del Coliseum'. El 17 de març del 1938, un artefacte llançat per un Savoia SM-79 va impactar contra un camió carregat d'explosius (trilita) a la barcelonina Gran Via, quan es dirigia des de Montjuïc a l'estació de la Sagrera. La immensa explosió va arrasar vehicles, tramvies i edificis sencers, i va acabar amb la mort d'unes 500 persones. Aquest  atac, ordenat directament per Mussolini,  provocà que el mateix comte Ciano, ministre  d’Exteriors i gendre del dictador italià,  escrivís en el seu dietari: «He rebut i he  entregat al Duce el relat d’un testimoni  ocular. Mai havia llegit un document d’un  realisme tan aterridor». 

La premsa internacional davant la magnitud de la deflagració fins i tot  especulà amb la possibilitat que es tractés  d’una nova bomba de gran destrucció. Franco veient perillar l’inestable equilibri internacional que li dóna suport i només  per aquest motiu va ordena aturar els atacs. Efectivament, els salvatges bombardejos de Barcelona tenen tant de ressò internacional que Franco, espantat, envia a Roma, després de 36 hores d’atac  ininterromput, dos telegrames ordenant aturar l’acció immediatament. 

Tot i que els revoltats no van deixar d’afirmar en tot moment que els seus atacs contra la ciutat cercaven objectius militars i no civils, el cert és que va ser el comandament italià qui va decidir iniciar aquest nou tipus d’operacions, sense cap consulta prèvia a les autoritats franquistes, com també ho és que qui finalment va ordenar-ne la finalització va ser Franco, que va demostrar així que tenia l’autoritat per decidir sobre la sort de la vida dels barcelonins. Malauradament els atacs sobre ciutats indefenses van prosseguir després d’aquella data: la terrible matança de civils del mercat de  Granollers, on no hi havia cap objectiu militar conegut, fou el 31 de maig del mateix any i durant la Segona Guerra Mundial les matances indiscriminades de civils seran més freqüents que els enfrontaments entre militars.