dimecres, 10 d’abril del 2013

Margaret Thatcher


Margaret Thatcher, la coneguda com "la Dama de Ferro", ha mort al seu domicili de Londres a l'edat de 87 anys a causa d'un ictus. Margaret Thatcher, va ser la primera, i fins ara única, ministra britànica des del 1979 fins al 1990.

Amb Thatcher, van arribar al Regne Unit el liberalisme econòmic a qualsevol preu, les privatitzacions del sector públic, les vagues i, finalment, un país amb milions de parats i en crisi, gràcies a l'aplicació de les nefastes polítiques de l'escola de Chicago. Marginació social i grans bosses de pobresa van ser el resultat d'aquesta política econòmica que va excloure una part important de la societat. Segons  Thatcher existien tres Anglaterres: la de les altes finances, la de les classes mitjanes i la dels exclosos i ella governava per les dues primeres, i el que res no tenia res no havia de demnar doncs res tindria.  També se la recorda com una duríssima negociadora amb la Unió Europea. Aquesta política conservadora i intransigent la compartiria amb el seu amic Ronald Reagan. Junts van recórrer a la dècada dels vuitanta els camins per liderar el món i el final de la guerra freda.

La guerra per recuperar el territori de les illes Malvines després de la invasió de la Junta Militar Argentina va significar per a Margaret Thatcher un augment de popularitat que després aniria minvant per la crisi econòmica. Una guerra absurda provocada per la dictadura argentina que la va apuntalar en el poder quan estava a punt de perdre'l. El seu final polític el va marcar la retirada de confiança del partit "tory", que va donar suport a John Major per substituir-la.

Els últims anys de Margaret Thatcher, dedicats a homenatges i discursos, van tenir un punt culminant en el suport al dictador xilè Augusto Pinochet quan va ser sotmès a arrest domiciliari a Londres; una amistat que deixa prou clar el tarannà decidit i tèrbol, i si calia contracorrent, d'una dona que va marcar una època en la història del segle XX.

El desmantellament estudiat de l'estat del benestar, la desregulació del capitalisme, la primacia de les finances sobre l'economia real i productiva, la pèrdua de drets dels treballadors són algunes de les conseqüències de l'aplicació de les polítiques de Thatcher que han desencadenat la crisi que actualment patim. Les mesures neoliberals, lluny de millorar l'economia que afecta a les persones només s'han encaminat a afavorir els beneficis del gran capital. Margaret Thatcher sostenia que no existia societat, sinò individus i famílies. Però és evident que existeix la societat i que gràcies a gent com Margaret Thatcher aquesta societat ha esdevingut més injusta arran del darrer quart del segle XX. Segurament fins que no siguem capaços de recuperar els nivells de protecció anteriors a les polítiques neoliberals no podrem aspirar a superar definitivament la crisi actual, que no només és financera i econòmica, sino també és una crisi de valors, principalment valors democràtics i de justícia social. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada