Cremant idees

Adolf Hitler va arribar al poder un dissortat 31 de gener de 1933. Immediatament  els nazis van posar en pràctica la brutalitat cultural que havien anunciat. Els nazis van començar a destruir tot allò que no els agradava mitjançant cerimònies com la crema de llibres. El 10 de maig de 1933, per iniciativa de Goebbels es van requisar a Berlín 2000 i el Moviment Estudiantil Nacionalsocialista li va calar foc a tot. L’acte vandàlic va començar a les deu del matí i va finalitzar a mitjanit amb un discurs de Goebbels. Va manifestar que “l’imperialisme intelectual jueu havia arribat a la seva fi. De les seves cendres sorgirà un esperit nou”.

Entre els llibres cremats hi havia obres de Heinrich Mann, Sigmund Freud, Karl Marx, Tucholsky, Carl vo Ossietzky, Eric Kästner, Eric Maria Remarque i Alfred Kerr. Hi va haver cerimònies semblants a Munic, Dresde i altres ciutats universitàries. Els estudiants, capitanejats sovint pels professors, desfilaven per les ciutats cridant consignes nazis. Es va elaborar una llista negre en les que figuraven com a mínim cinquanta autors, entre ells Thomas Mann, Ricardo Huch i Alfred Döblin. Molts ja havien emigrat i aviat els seguirien Stefan Zweig, Arnold Zweig, Frank Werfel, Jakob Wassermann, Herman Kesten, Bertolt Brecht i altres. La persecució i l’assassinat de les idees no deixa de ser el primer pas cap a la mort i l’extermini de les persones que realitzarien els nazis. Qui crema un llibre, qui destrueix una idea no tindrà cap escrúpol per acabar amb la vida humana.