No va aconseguir
evadir el seny quan va descobrir que la seva voluntat era màgica i que tot el
que pensava s’acabava complint. Al principi una part de la seva ment li deia
que no podia ser veritat aquella capacitat que des de feia unes setmanes havia
començat a practicar. Però tot el que pensava acabava sent real. I com més
utilitzava la seva recent descoberta més ganes tenia de tornar-ho a fer. S’ho
passava bé i això li agradava.
Va ser així com
va descobrir de nou el plaer d’escriure. Gaudia pensant que el que imaginava podia
ser real en la ment d’aquells que
llegien els seus microrelats. Pensar a partir d’una frase proposada, ajuntar i
comptar paraules, refer i tornar a ajuntar noves paraules, es va convertir en
un moment tranquil que es dedicava cada setmana. La gent que entenia anomenava
aquesta habilitat màgica imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada