divendres, 2 de maig del 2014

El Zero: Mitsubishi A6M2



Per Europa, i sobretot els Estats Units, el símbol de Japó durant la Segona Guerra Mundial no van ser els seus poderosos portaavions o els seus immensos cuirassats, sinó el seu caça Zero (Mitsubishi A6M2 Reisen).

D’aquest caça, fabricat en mitja dotzena de versions, cada cop més potents i millor armades, Japó va construir 10.499 exemplars. Van ser el principal avió de la Marina Imperial Japonesa. 


El Zero era un monopla, amb una hèlix de tres pales accionada per un motor radial de catorze cilindres refrigerats per aire que li proporcionaven una potència de 950 cavalls (els últims models assolirien 1.560 cavalls). No estava construït en parts sinó en dues peces: el motor, la cabina, i el fuselatge frontal es combinaven a les ales per formar una unitat rígida, mentre que la segona peça la formaven el fuselatge del darrera i la cua [1]. Amb una envergadura de 12 metres i una longitud de 9,06 metres, pesava a plena carrega 2.406 quilos. La seva velocitat màxima era de 534 quilòmetres per hora, i la seva autonomia de 3.105 quilòmetres. Estava armat de dos canons de 20 mil·límetres i dues metralladores. En missions d’atac podia portar bombes de seixanta quilos. Per la seva agilitat, velocitat i armament cap avió va poder competir contra el Zero fins ben entrat el 1942. El 1943, malgrat les versions millorades, ja estava superat [2].



Protagonistes principals de l'atac a Pearl Harbour, durant la batalla per dominar Java van destruir 550 aparells aliats. La seva darrera gran intervenció va ser a Midway: van rebutjar mitja dotzena de xocs contra els portaavions de Naguno, causant gairebé cent baixes als nordamericans gairebé sense pèrdues pròpies. Després, tots ells es van perdre a l’enfonsar-se els portaavions japonesos. De les pèrdues dels pilots soferts llavors per la Marina japonesa no es va tornar a recuperar.  De fet la manca de previsió en la substitució de pilots va ser un dels principals problemes que van patir els aviadors navals japonesos, les Àligues Marines, durant la Segona Guerra Mundial. És sorprenent que sobre 3.500 pilots que composaven aquest cos, els japonesos només van preveure que haurien d'afegir diversos centenars de pilots nous cada any. La manca de pilots tan ben preparats com els que queien va ser un greu problema per a l'armada japonesa [3]

Els "Zeros" també van ser famosos perquè van ser utilitzats com avions "kamikazes", pilotats per aviadors suïcides fanatitzats per una barreja patriòtica i religiosa, amb bombes de 500 quilos. Però com que el kamikaze no tenia la possibilitat de sobreviure quan combatia ni de tornar l’aparell, es va considerar que el sistema era molt costós i per estalviar l’avió es van començar a utilitzar avions més barats, els Ohka o Baka (Yokosuka MXY-7)
[4].

Procedència de les imatges: 





[1] JACKSON, Robert (2004): Enciclopedia de la aviación, Edimat,  página 360
[2] CARDONA, Gabriel i SOLAR, David (1998): “La Guerra en el Pacifico”, Historia 16,  página 45
[3] MURRAY, Willamson i MILLETT, Allan R. (2002): La Guerra que había que ganar, Ed. Crítica, página 55.
[4] CARDONA, Gabriel i SOLAR, David (1998): “La Guerra en el Pacifico”, Historia 16, página 56

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada